Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d'aquest diari tota l'amplitud i la intensitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant. Aquest primer volum dels seus diaris revela una figura, entre la joventut i la maduresa, més polièdrica, matisada i humana que la icona que n'ha pervingut amb el temps, i ens permet comprendre millor l'obra i les circumstàncies d'un intel·lectual de gran vàlua que mai no va deixar de lluitar per aconseguir una nova Catalunya, fondejada en una escena que ell va contribuir a renovar.
