Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques de pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. Al llarg d'aquests segles, els pagesos i les economies agràries en general s'han vist sotmesos a un procés de progressiva dependència respecte a l'economia de mercat, que els ha empès a crear els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions. Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva reproducció social s'han dut a terme gestionant els recursos propis de les famílies i, d'aquesta manera, les formes d'herència i de matrimoni han estat utilitzades estratègicament per regular la continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada generació. En la mesura en que la terra, la força de treball i els instruments de treball se sofistiquen i entren en la lògica del mercat, els pagesos es troben abocats a buscar nous mitjans, aquest cop externs a la casa, que els permetin seguir exercint l'activitat econòmica i mantenir la posició de grup social que, encara a hores d'ara, identifica la societat agrària catalana. La pluriactivitat econòmica i l'endeutament s'han revelat com a estratègies recurrents entre els pagesos per superar els moments de crisi, ho eren al segle XVIII i ho són avui. Un altre factor extern, consubstancial a la realitat agrària actual, és l'associacionisme agrari que sorgeix al darrer quart del segle XIX per afrontar una situació de crisi social i econòmica, que, lluny de resoldre's, ens ha portat fins a la situació actual de reducció dràstica d'unes explotacions pageses que cada cop tenen més dificultats per assegurar la continuïtat.
