Una novel·la irreverent, plena d'humor i espontaneïtat, d'un autor perfectament descarat, clar exponent de la nova narrativa en català. Un llibre per no parar de riure, però amb el qual podries plorar.
El protagonista d'aquest llibre és un jove a la trentena que intenta viure passant per sobre dels problemes dels altres. Però, això és possible? Com vius quan ets incapaç d'experimentar cap sentiment vers ningú? Què passa amb la feina? I amb la parella? I amb les noies que t'envolten?
A "Algú parla de mi" ningú escolta els Manel, ningú porta ulleres de pasta i els personatges femenins es vesteixen al Bershka. És una narració que parla de gent que mai ha anat als Jesuïtes de Sarrià, que es limita a anar fent i, de tant en tant, tenir una mica de sexe.
L'autor, inspirat en Quim Monzó i Jordi Puntí, situa la seva història al barri del Clot de Barcelona i, en una mateixa frase, aconsegueix passar del deliri absolut a la tristesa més profunda.
