La gran il·lusió d'en Xavier, la més fonda, la més tendra, la mes persistent, era tenir un gos. Com fos: gran o menut, de pèl llarg o curt, blanc o negre, roig o gris. I la resposta, tant per la banda de son pare com de sa mare, era sempre un “no” de veritat, sense retruc i tant insuperble com un mur de pedra.
