El cas de l'Èric Bertran i el seu «Exèrcit del Fènix» va sotraguejar la societat catalana a finals de l'any 2004. Els mitjans de comunicació se'n van fer ressò, els polítics van intervenir al Congrés a favor seu i finalment es va desestimar l'absurda acusació de terrorisme a un noi de catorze anys que havia enviat uns correus electrònics demanant l'etiquetatge en català. Després d'anar a l'Audiència Nacional de Madrid, les aigües es van calmar i el cas es va tancar per a tothom, menys per a l'Èric i la seva família. Quedava el més difícil: el retorn a la vida normal, a l'institut, al dia a dia de l'estudiant de secundària. Però no va ser gens fàcil. A l'IES on feia segon d'ESO, l'Èric va haver d'enfrontar-se a les cares llargues, als insults, a alguna amenaça i a la sensació que tothom se n'apartava i li feia el buit. També bona part del professorat, el seu tutor i la directora del centre, cosa que facilitava més la tasca dels alumnes que el titllaven de «terrorista», fins al punt que va haver de canviar de centre escolar. Ara, en aquest llibre, Èric Bertran explica la seva terrible experiència d'assetjament escolar.
