A l?entrada d?aquest llibre ? que vol retre homenatge a la memòria d?M.S.B., la muller morta ? l?autor constata, consternat, que, amb motiu d?una operació quirúrgica, ha perdut el melic, signe de la identitat. Tot fent servir, a manera de mirall o de llanterna màgica, la llengua d?adopció, aquest castellà desarrelat busseja en les aigu¨es tèrboles de la memòria a la recerca del melic perdut. Són escenaris d?aquesta cerca ? volgudament desordenada ? el Madrid desballestat i polsós dels anys quaranta; el Valladolid provincià i estudiantil dels cinquanta; aquell altre Madrid premovida dels seixanta. I un Santander idealitzat, amarat de nostàlgies, on J.A.V., ja a les envistes de la Mort, retrobarà ? potser ? el paradís perdut de la infantesa.
