Una dona jove, que lluita contra la tuberculosi, rep una carta del seu amant una carta de ruptura o, més ben dit, de comiat, en la qual li anuncia que és a punt de casar-se amb una altra i li proposa una relació d'amistat. La seva resposta, l'epístola d'una dona esquinçada per la tristesa i consumida per la malaltia, és la d'un ésser humà que es rebel·la contra el desamor, la indiferència i la mort en nom d'una vida que, per curta que sigui, mereix tot el seu fervor. Un crit legítim, inflexible, de qui es resisteix a renunciar a un amor sense concessions, lleial i apassionat, d'una ànima els desitjos de la qual cremen abans d'extingir-se.