Després d’haver descobert l’invent d’una font d’energia inesgotable, la Terra arriba a un increment demogràfic que posa en perill l’obtenció dels recursos necessaris per al seu sosteniment. Per reduir els terrícoles que l’habiten, les comunitats nacionals es plantegen iniciar el poblament d’un planeta verge. Monverd, és el primer nou món, al qual en seguiran d’altres. En fer-ho, s’implementa un sistema organitzatiu i tecnològic que prioritza les necessitats bàsiques i fonamentals de les col·lectivitats que s’hi estableixen. Un model contraposat al de la Terra, consumista i depredador.
La història de l’emigració i del primer quart de segle de l’assentament d’humans al planeta Monverd es contada successivament per la Mineta, la mare; el Rilau, el fill, i el Xemoi, el pare, als quals s’afegeix la Melana, una noia romanesa que viu —a la Terra— amb els avis del Rilau.
Un relat de ciència-ficció que qüestiona el present, plantejant un dilema entre possibles models futuribles: la dissipació especulativa o el de la tecnologia al servei de les necessitats des d’una perspectiva humanística.
