El protagonista d’aquest llibre començà l’adolescència amb molt mal peu: orfe de pare, curt de vista i en sa casa endeutats fins a les celles. A més era baixet, rodanxó i molt prompte començaren a caure-li els cabells. Açò era en 1967. Fins al 1975, en què Franco pujà al cel, assistirem a una feliç metamorfosi a pesar que el camí per a arribar-hi estarà ple de calamitats de tota mena.
Amb una prosa pulcra i un ritme trepidant —cal subratllar que els temes estan enllaçats admirablement—, coneixerem de primera mà l’aprenentatge vital i les ànsies de superació d’un adolescent en els últims anys del franquisme. Els estudis, els balls dels caps de setmana, la religió, la misèria, la ignorància i l’obscurantisme de l’època. I el sexe. Somiat, desitjat, anhelat desesperadament. Inexistent, fet i fet. Un munt d’aventures, la gran majoria divertides, però algunes de ben punyents, com la violència de gènere, les pors de tota mena…
L’amor incondicional a la terra, a la llengua i a la lletra impresa ens permetran augurar un futur col·lectiu on tot estava per fer, certament, però on tot era possible.
