En part comèdies, en part tragèdies, les històries de Carrers i altres relats retraten el costat menys convencional i més inquietant de la naturalesa humana. Des d’una escena quotidiana i casual, fins a un fet traumàtic i violent que posa el lector en estat d’alerta, les històries desfilen fins a un absurd gairebé kafkià, dibuixant personatges capaços dels actes més insensibles i brutals, com dels gestos més tendres i commovedors. Dixon explora la vida emocional dels homes i les dones en temps terribles, i ho fa amb un estil despullat, amb un sentit de l’humor inquietant, amb un feliç do pel diàleg i desplegant tot un seguit de tècniques narratives sorprenents, fascinants, quealgun crític ha anomenat «realisme experimental». La solitud, l’angoixa i l’absurditat a què ens sotmet la vida urbana deixen de ser una experiència individual de la mà de Stephen Dixon, el gran tresor amagat de la narrativa curta nord-americana.
