Guia de Ciutadans Anònims

Extraordinari volum, dissenyat per Ricard Giralt Miracle, que recull dibuixos i pintures de Cesc, sovint inèdites, i textos penetrants d'Espinàs. La sensibilitat més pictòrica de Cesc, a partir de dibuixos i pintures de persones, juntament amb l'evident capacitat de Josep M. Espinàs per formular intensos aforismes i la sabiduria espaial i gràfica de Ricard Giralt Miracle, coincideixen per primera vegada en la producció d'un llibre. Guia de ciutadans anònims és una visió plàstica i literària d'excepcional qualitat, original i suggestiva, sobre la condició humana. Hi ha uns dibuixos de Cesc -molts- que han tingut una difusió extraordinària a través de la premsa. Sovint, aquests dibuixos podien qualificar-se d'acudits, o si voleu d'interpretacions iròniques de la realitat. Però més enllà de la intenció expressa, -en Cesc era conscient que treballava per als mitjans de comunicació-, el dibuix tenia aquella qualitat d'obra personal, aquella dimensió de creació artística que assegurava a cada peça un valor que traspassava els límits del gènere. Però hi ha una part de l'obra de Cesc molt menys coneguda. I són aquests altres dibuixos i pintures, fets amb tota la llibertat de tema i de tractament, els que d'ençà que els vaig conèixer al seu estudi vaig tenir l'esperança de poder recollir-los en un llibre. I aquest és el llibre. Penso que la galeria de retrats que s'hi presenta és una de les creacions més pures i més profundes que han aparegut aquests anys a Catalunya. Són retrats de gent anònima, retrats que potser no responen a cap model concret, retrats de ningú, si voleu, i al mateix temps retrats de tothom. Aquesta és la prodigiosa capacitat d'anàlisi i de síntesi que caracteritza els dibuixos i les pintures de Cesc, que sap utilitzar el traç més sobri per aconseguir la màxima riquesa de suggeriments. Al mateix temps que pensava en la possibilitat de fer aquest llibre, em deia que hi havia un escriptor que tenia evidents afinitats amb Cesc: Josep M. Espinàs. Espinàs podia aportar al volum uns textos igualment subtils i suggerents, amb molta càrrega dins unes frases curtes. Ha estat així. Espinàs ha demostrat -com jo intuïa- una estranya capacitat per a mirar-se cada un dels dibuixos de Cesc i començar a produir unes idees -uns textos- que no en són un simple complement, sinó que expressen un món propi. Agermanat amb el de Cesc, però independent. Si, com deia abans, hi ha un Cesc que, en contrast amb la seva difusió, que