A _Tants anys de silenci_ Francisco Castro recrea una època d'obscuritat i odis, d'execucions i venjances personals, de por i amagatalls sota terra, però també d'utopies, somnis i revolució. Perquè la vida semblava feliç al pazo de Flàvia fins que el 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra i, en el caos inicial, alguns van aprofitar per passar comptes pendents. Setanta anys després, al jardí del pazo es recuperen sis cossos en una fossa comuna, tots amb un tret al cap, i també un misteriós esquelet de dona, enterrada sola, amb un llibre de poesia entre les mans. Anxela, una professora que viu la seva pròpia història de violència i dolor, dirigeix l'excavació i es proposa saber què va passar al pazo en aquells primers dies de guerra, i qui era la dona, i qui era el poeta, i què en queda de tot allò. UN RELAT APASSIONAT, BELLAMENT VIOLENT, CARREGAT DE MISTERIS SEPULTATS EN EL SILENCI.
